Tant a la història d’Espanya com en tot el món, el paper de la dona ha anat canviant al llarg dels segles. A Espanya, però, sempre ha tingut cert poder i majoria la ideologia conservadora que, de manera diferent al llarg dels anys, defensava que la dona havia de tenir cura de la llar. Això va durar molts segles fins que, finalment, a la 2a República Espanyola, aquesta situació va canviar.
Durant el primer període d’aquesta, el
Bienni Reformista, es van fer els canvis més significatius: el moviment
feminista va prendre més representació, es van aprovar el matrimoni civil i el
divorci, la igualtat d’homes i dones als càrrecs oficials, coeducació d’ambdós
sexes... i, sobretot, el dret a vot. Això va obrir un nou període en què la
dona, a la fi, va començar a gaudir de vida pública.
Tanmateix, molts d’aquests canvis van
ser estroncats pel Bienni Conservador, que va guanyar les eleccions de 1933. El
nou govern va tirar enrere moltes de les propostes reformistes que s’havien fet
al primer bienni i, de retruc, tots els canvis relatius a la dona.
Més tard, al 1936, el Front Popular
va tornar a reincorporar moltes de les reformes del primer bienni.
Amb això veiem que la 2a República no
va formar-se com un període compacte i indivisible, sinó com un estira-i-arronsa
entre les ideologies dretanes i esquerranes que tenien una influència similar a
nivell espanyol. Però, principalment gràcies al bàndol republicà, la dona va
guanyar un estatus important; almenys de manera intermitent i en certs
territoris.
Després del cop d’estat fallit dels
nacionalistes i l’esclat de la Guerra Civil el 1936, el paper de la dona es va
polaritzar encara més:
-Al bàndol nacional, la dona va retornar
al seu paper tradicional i, ni que hi va haver alguns canvis, com dones que van
desenvolupar feines importants en oficines d’Estat, infermeries... tampoc es
pot afirmar que hi hagués hagut un avanç en aquest sentit.
-Al bàndol republicà, per contra, la
dona va conservar els drets que havia guanyat durant els governs esquerrans de
la República i va prendre un paper actiu en la lluita; moltes dones van ocupar
treballs d’homes a causa de les vacants produïdes per la guerra i d’altres,
fins i tot, van prendre part al front. Si bé no es un fet exclusivament
espanyol, també cal destacar l’ajuda de les brigadistes dones durant la Guerra.
Com es pot veure a partir d’això,
fent una vista general de la 2na República i de la Guerra Civil, es pot
apreciar que, si bé hi va haver períodes diferents i bàndols diferenciats, el
paper de la dona en la societat va augmentar i, especialment en el bàndol
republicà, va cobrar una importància que mai havia cobrat en la història del país.
Indiscutiblement, la primera llavor del reconeixement de la dona ja s’havia
plantat a casa nostra.
 |
| Fotografia de Dolores Ibárruri "La Pasionaria" en un míting. Fou una dona destacada d'aquest període i dirigent del Partido Comunista de España (PCE) |
