Parlem de... la consolidació del Franquisme

El Franquisme va guanyar la Guerra Civil Espanyola i com a resultat d’això Franco va esdevenir el cap d’Estat del país i Espanya es va estructurar com un estat totalitari i feixista. Tanmateix, a causa de la derrota de les forces de l’Eix a la Segona Guerra Mundial, Espanya, per a sobreviure, es va distanciar del feixisme i es va passar a presentar-se com un estat catòlic, conservador i anticomunista, amb l’objectiu final d’evolucionar cap a una monarquia en el moment adient.

La primera fase, per tant, va ser reduir la influència que tenia el falangisme més radical dins del règim i es van abandonar progressivament els símbols de caire més feixista. Fins i tot així, a l’inici, les potències europees van  rebutjar el règim i es va produir una etapa de boicot internacional; n’és exemple d’això la recomanació a la retirada d’ambaixadors d’Espanya que va proclamar l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1946.

De fet, fins l’any 1953 no va arribar el reconeixement internacional definitiu gràcies a uns acords amb els Estats Units i un concordat amb la Santa Seu. Això deixa un extens període que va de 1939 fins el 1953 en què el règim Franquista s’hagué d’encarregar tot sol de la seva pròpia supervivència. Durant aquesta època s’iniciarà la política autàrquica, més per obligació que per necessitat, però que també responia a uns anhels de reafirmació patriòtica: d’acord amb la seva opinió, Espanya era un gran país que es podia proveir a ell mateix.

Tot això, juntament amb la dura situació que es va viure a Espanya abans i després de la Guerra va conduir a l’economia espanyola fins a un punt crític. Justament va ser en aquest context que el Franquisme va modificar la seva condició i va obrir una nova etapa política caracteritzada pel nacionalcatolicisme. I un dels motius pels quals va arribar a signar els acords amb els Estats Units va ser perquè Espanya es va mostrar com una aliada contra el comunisme...

Totalitarisme, feixisme, conservadorisme, nacionalisme, anticomunisme, catolicisme... La dictadura Franquista va ser tot un fenomen camaleònic que, independentment de la visió política de cadascú, va saber jugar molt bé les cartes. Pràcticament sense abandonar allò que el definia (en són exemple els punts que hem esmentat a dalt) va saber “moure’s” entre la seva pròpia definició, sense abandonar la seva essència, i es va adaptar a la situació que necessitava. L’objectiu del Franquisme sempre va ser un de sol: governar Espanya, i ho va aconseguir durant el període que va durar el moviment i va posar les bases per a una monarquia posterior.

Combinació d’oportunisme, de sort, d’adaptació... Per altres, d’estratègia, d’habilitat... El Franquisme no va mostrar-se il·lògic: va saber trobar allò més important i va aconseguir sobreviure i mantenir el domini d’Espanya.

Després d’uns períodes convulsos en la història d’Espanya, el Franquisme va iniciar una etapa de pau. Sí, també de repressió, d’exili, de moltes altres coses injustes; però de pau, al cap i a la fi.

Val la pena una pau així?

Invito als lectors a reflexionar sobre l’anterior pregunta.

Fins la pròxima !!

Parlem de... el paper de la dona a la 2a República i a la Guerra Civil Espanyoles

Tant a la història d’Espanya com en tot el món, el paper de la dona ha anat canviant al llarg dels segles. A Espanya, però, sempre ha tingut cert poder i majoria la ideologia conservadora que, de manera diferent al llarg dels anys, defensava que la dona havia de tenir cura de la llar. Això va durar molts segles fins que, finalment, a la 2a República Espanyola, aquesta situació va canviar.

Durant el primer període d’aquesta, el Bienni Reformista, es van fer els canvis més significatius: el moviment feminista va prendre més representació, es van aprovar el matrimoni civil i el divorci, la igualtat d’homes i dones als càrrecs oficials, coeducació d’ambdós sexes... i, sobretot, el dret a vot. Això va obrir un nou període en què la dona, a la fi, va començar a gaudir de vida pública.

Tanmateix, molts d’aquests canvis van ser estroncats pel Bienni Conservador, que va guanyar les eleccions de 1933. El nou govern va tirar enrere moltes de les propostes reformistes que s’havien fet al primer bienni i, de retruc, tots els canvis relatius a la dona.

Més tard, al 1936, el Front Popular va tornar a reincorporar moltes de les reformes del primer bienni.

Amb això veiem que la 2a República no va formar-se com un període compacte i indivisible, sinó com un estira-i-arronsa entre les ideologies dretanes i esquerranes que tenien una influència similar a nivell espanyol. Però, principalment gràcies al bàndol republicà, la dona va guanyar un estatus important; almenys de manera intermitent i en certs territoris.

Després del cop d’estat fallit dels nacionalistes i l’esclat de la Guerra Civil el 1936, el paper de la dona es va polaritzar encara més:

-Al bàndol nacional, la dona va retornar al seu paper tradicional i, ni que hi va haver alguns canvis, com dones que van desenvolupar feines importants en oficines d’Estat, infermeries... tampoc es pot afirmar que hi hagués hagut un avanç en aquest sentit.

-Al bàndol republicà, per contra, la dona va conservar els drets que havia guanyat durant els governs esquerrans de la República i va prendre un paper actiu en la lluita; moltes dones van ocupar treballs d’homes a causa de les vacants produïdes per la guerra i d’altres, fins i tot, van prendre part al front. Si bé no es un fet exclusivament espanyol, també cal destacar l’ajuda de les brigadistes dones durant la Guerra.

Com es pot veure a partir d’això, fent una vista general de la 2na República i de la Guerra Civil, es pot apreciar que, si bé hi va haver períodes diferents i bàndols diferenciats, el paper de la dona en la societat va augmentar i, especialment en el bàndol republicà, va cobrar una importància que mai havia cobrat en la història del país. Indiscutiblement, la primera llavor del reconeixement de la dona ja s’havia plantat a casa nostra.

Fotografia de Dolores Ibárruri "La Pasionaria" en un míting. Fou una dona destacada d'aquest període i dirigent del Partido Comunista de España (PCE)

Parlem de... la reforma agrària a la 2a República Espanyola

Durant el primer bienni de la 2a República Espanyola, en què governava el partit republicanosocialista, es van dur a terme moltes reformes en l’àmbit estatal que pretenien modernitzar el país. Es van emprendre canvis importants en matèria de cultura, ensenyament, política, religió... entre d’altres. Però, concretament m’agradaria centrar-me en la reforma agrària.

Per què la reforma agrària? Doncs perquè era un dels sectors més endarrerits del país i que havia presentat pocs canvis durant els segles: la majoria de les terres eren propietat de grans terratinents i nobles que, especialment en els coreus cerealistes, només contractaven treballadors certes parts de l’any. Un sistema, per tant, ineficaç i que necessitava molta millora. Sense esmentar que no s’hi invertia i hi havia poca maquinària. De fet, l’any 1930, el 34,8 % del PIB estatal era produït pel sector agrícola, el qual donava treball al 47,3 % de la població ocupada del país*.

Llavors, com ja hem explicat, el partit republicanosocialista va iniciar un període de reformes agràries. La Llei de Reforma Agrària de 1932 va ser el projecte de més envergadura. Aquesta llei permetia expropiar sense indemnització les terres d’una part de la noblesa, mentre que les que estaven conreades d’una manera deficient es podien expropiar indemnitzant els propietaris. Per al compliment d’aquesta llei es va formar l’Institut de Reforma Agrària, que comptava d’un pressupost anual per dur a terme les expropiacions i s’encarregava també de facilitar diversos recursos a la pagesia.

L’inteció d’aquesta reforma era, doncs, formar una classe mitjana rural propietària de les seves terres, a partir de la qual es pretenia renovar el panorama agrícola del país.

Tanmateix, això no va ser possible: el govern republicanosocialista va acabar l’any 1933, i recordem que havia entrat al poder l’any 1931. Per tant, va ser un període insuficient per poder contemplar si realment aquestes reformes podrien haver suposat un canvi o no. A més, la conjuntura política no era fàcil: els sectors de dretes s’oposaven a la reforma agrària perquè afectava els ingressos dels grans propietaris; les esquerres més radicals, demanaven reformes encara més fortes i immediates.

Jo, des del meu punt de vista, considero que tant l’abast com les capacitats de la reforma eren correctes i adequades als canvis que s’havien d’aplicar. Un sistema amb menys reformes no hauria ajudat, i un de més radical hauria escandalitzat (encara més) la dreta del país i es podrien haver originat conflictes. Espanya encara estava massa influenciada per aquestes formes d’agricultura tradicionals com per canviar-les del dia a la nit, ja que, d’haver-ho fet, estic segur que hauria constat molt a tots dos bàndols (dretes i esquerres) reaccionar a la nova situació agrícola.

La reforma agrària anava ben encaminada, però els límits pressupostaris, el clima social revolucionari i la inconformitat política i social, la van dur al fracàs. Pràcticament, l’únic inconvenient de la reforma agrària va ser l’època en què va sorgir. 

*Font: (1901-1995) Antonio Rayo Romero, curso de estructura económica de España (2009) - Instituto nacional de estadística.

Temes que hem fet recentment

Hola de nou!

Aquesta ja és la segona entrada del blog i avui estic preparat per entrar en matèria. Per això us parlaré una mica dels últims temes que hem fet a classe i en destacaré un que m’ha cridat l’atenció.

Primer de tot aclareixo que els primers sis temes del llibre que fem servir enguany no són del temari de Selectivitat, per això la nostra professora ha volgut “desfer-se’n” el més aviat possible per a poder dedicar-nos al temari necessari per a les PAU. Així doncs, hem fet un recorregut “grosso modo” que ens ha servit per recordar elements que ja havíem vist a 4t d’ESO i alhora ampliar-los.

El nostre trajecte ha començat al segle XVIII amb la Guerra de Successió i la posterior victòria de Felip V, amb la persistència de l’Antic Règim i l’arribada de les primeres idees il·lustrades a Espanya. Al segle XIX, hem examinat la Guerra del Francès, les ànsies expansionistes de Napoleó i hem presenciat l’aparició d’unes quantes constitucions, el Trienni Liberal (1820-1823) i la Dècada Ominosa (1823-1833) –amb un petit tast de les colònies americanes i la seva emancipació.

Llavors ens hem dirigit a les persistents guerres entre carlins i isabelins, el difícil procés de revolució liberal, una Dècada Moderada (1844-1854) i un Bienni Progressista (1854-1856).

I just quan feien fora a la reina Isabel II l’any 1870 passa un fet inesperat: apareix Amadeu I per regnar –encara que no dura gaire en el poder. I encara més inesperada i inaudita és la proclama de la Primera República Espanyola, tema que desenvoluparé més endavant. Finalment, també hem estudiat com funcionava la societat al segle XIX.

Revista La Flaca, I República Española, 
1873

Com he introduït, el tema de la Primera República em fascina i trobo que és molt interessant. Només cal remuntar-se fins al principi del segle XIX i veure com passem de la Guerra del Francès, de les primeres constitucions fins aquí; és un canvi molt significatiu i importat. Són un 80 anys en què, pràcticament, tot canvia.

És veritat que, analitzant-ho atentament, veiem que la República tampoc va ser la solució. Des del principi era considerada pel règim monàrquic com una sortida d’emergència: continuar sense rei però sense cap canvi significatiu. Però dins de tot això també hem de considerar la voluntat dels republicans, les intencions de superar el sistema anterior i la possibilitat de transformar l’Estat profundament i fer avançar el país. Una clara voluntat d’anar endavant després d’anys tan convulsos.

Sigui com sigui, tots aquests temes que hem vist i dels quals hem pogut gaudir ens han servit per entendre la història del nostre país, fet que ens ha portat a entendre’l millor. Estic segur que el pròxim tema que abordarem, la Restauració Borbònica, també serà molt interessant. De moment, però, ja comença a ser hora de deixar-ho.

Ens veiem a la següent publicació!

Inauguració del Blog!

Hola, em dic David i sóc alumne de segon de Batxillerat. Durant aquest any compartiré amb vosaltres informació referent a la història d'Espanya i també de Catalunya. Espero poder satisfer-vos i que tots junts puguem gaudir d'aquest projecte.